Escrit per Ricard Jiménez Buendía el 2017.01.17 a les 13:05:58
(Director Científic Industrial Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya)
Al 2017 veurem progressos en la ja encarrilada tendència d’Indústria 4.0, un concepte encunyat pels nostres veïns alemanys per a la revolució que està suposant i suposarà la inclusió de tota la cadena de valor de la Indústria en el món de les coses connectades al núvol . Solucions industrials basades en nous sistemes ciberfísicos aniran apareixent en diferents estats de maduresa, algunes d’elles encara en fase d’demostrador i altres disponibles al mercat. Proliferaran a les plantes de producció sensors de tot tipus que generaran fluxos amb infinitat de dades fins ara desaprofitats i que seran processats en el núvol amb algoritmes de Big Data i Intel·ligència Artificial. El resultat d’aquesta anàlisi enviarà de tornada ordres directament als dispositius de planta perquè els processos siguin més automatitzats, eficients, fiables, sostenibles i flexibles. Es podran executar, per exemple, en la línia de producció de forma automatitzada aquelles personalitzacions que el client introdueixi a la comanda des de la web, les màquines de planta podran avisar directament al seu fabricant de disfuncions o de fallades en el seu funcionament, entre altres prestacions.
Tot aquest entramat de connexió entre clients, proveïdors, equipaments industrials i els seus avatars en el núvol serà més que atractiu per a alguns hackers, els atacs poden exposar la imatge de marca de les empreses i ocasionar-pèrdues econòmiques extremadament quantioses. És per això que la ciberseguretat industrial s’ha convertit en el taló d’Aquil·les de la Indústria 4.0.
La robòtica col·laborativa començarà a trencar barreres tant tecnològiques com culturals. Home i robot podran coexistir en les plantes de producció i fer possibles innovacions que fins ara eren continguts de ciència ficció. Veurem els primers drones inspeccionant l’estat de les nostres instal·lacions i equipaments industrials vetllant per la seguretat dels operaris. L’operari anirà gradualment delegant en robots tasques de càrrega i de mobilitat d’objectes pesats, manipulació, picking i empaquetat. Aquest fet no s’ha de veure com una situació de pèrdua de llocs de treball, sinó tot el contrari: com més capacitat per robotitzar tinguem com a país, més teixit industrial serem capaços d’atreure. És una oportunitat de recuperar la indústria que se’ns va deslocalitzar cap a països de mà d’obra barata.
Veurem aparèixer també en escena nous materials i nous processos capaços de industrializarlos. Per exemple el grafè, aditivando plàstics perquè es comportin gairebé com alguns metalls, reforçant fibres per aconseguir major resistència, i recobrint superfícies per dotar-les de major duresa o baixa fricció. Començaran a despuntar materials, potser exageradament anomenats intel·ligents, però capaços d’exhibir comportaments tan “màgics” com el que canviïn de forma geomètrica segons la temperatura a la qual els exposem, molt útils per a implants mèdics o per ajustar-nos les sabatilles esportives sense necessitat de cordons .
La impressió 3D seguirà el seu imparable curs evolutiu i apareixeran ‘noves tecnologies de fabricació additiva i nous materials per a les peces impreses. Entre les noves tecnologies, seran benvingudes les que aportin major rapidesa, precisió, seguretat, multimateriales i eficiència. Entre els nous materials, s’aniran posicionant aquells d’origen reciclat o els que aportin funcionalitats al producte imprès. Estarà més a prop la possibilitat d’imprimir un llum, imprimint també els filaments conductors de l’electricitat que requereix la bombeta.
Apareixeran wearables per a tot tipus d’aplicacions, des de les ja conegudes per a mesura d’activitat física fins a les més inversemblants, com la captura de les nostres emocions o la identificació segura de l’usuari pels harmònics dels nostres batecs cardíacs. L’electrònica impresa farà possible aquest sector tan fructífer i aquest cop Occident no pot perdre aquesta oportunitat, com es va perdre la de la microelectrònica basada en silici.
No ens oblidem de la sostenibilitat de tots aquests progressos tecnològics. La indústria va consumint els recursos naturals d’un planeta finit i tot això a l’elevat preu d’anar incrementant els nivells de CO2 i els residus. Els costos energètics aniran sent cada vegada més rellevants per a la competitivitat de producció industrial a escala global. Estats Units ha pogut recuperar indústria en gran mesura perquè el fracking ha abaratit els costos d’energia del país. Aquí, però, ens enfrontem a factures elèctriques cada vegada més costoses. L’única manera de competir contra aquests desavantatges geopolítiques és generant i implementant tecnologies de producció energèticament més eficients, a més d’augmentar la injecció de renovables, promoure el transport sostenible, convertir els residus en subproductes i gestionar intel·ligentment l’aigua. Amb això guanyarem en competitivitat i retardarem l’esgotament del nostre planeta.
Eurecat està totalment bolcat en la investigació i desenvolupament per assolir els reptes que comporten totes aquestes tendències esmentades. La Indústria 4.0 està posant braç a braç a investigadors de les nostres àrees industrial i digital. Els prototips de nous drones, robots, impressores 3D, wearables inunden els nostres laboratoris. Desenes d’empreses col·laboradores participen en la prescripció i en la validació perquè aquest progrés tecnològic sigui una realitat el més aviat possible. Es tracta d’un procés que ens porta a un món de smartphones, smartwatches, indústria connectada, vehicles connectats, wearables connectats, comptadors d’electricitat connectats, termòstats connectats … A poc a poc la Internet de les Coses anirà conquerint el nostre hàbitat i un bon dia veurem que no era una quimera. Potser anhelem llavors una mica de desconnexió.
Ricard Jiménez Buendía
Director Científic Industrial
Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya