Un informe del Banc d’Espanya assegura que, encara que només el 8.3% teletreballaven abans de la crisi, podrien fer-ho un 30% dels ocupats
Segons l’article del Banc d’Espanya “El teletreball a Espanya», a nivell de teletreball estem bastant per sota de la mitjana europea i tenim molt potencial de millora. El Covid-19 ha accelerat de forma improvisada la implantació aquest sistema que moltes empreses veien inviable per als seus treballadors.
Amb la crisi, el 80% de les empreses ha tractat d’adaptar la seva activitat per a no parar enfront del coronavirus potenciant el teletreball. S’han vist obligades a implantar el teletreball de manera precipitada i en unes condicions que no són les ideals, ja que els treballadors amb fills han d’intentar compatibilitzar les dues tasques, com comentàvem en l’article anterior. Aquesta situació excepcional fa que les condicions de teletreball no siguin les ideals i que per tant el seu rendiment no sigui l’òptim. Esperem que això no serveixi d’excusa per a fer un pas enrere en aquest sentit quan recuperem la normalitat.
Abans de la pandèmia el percentatge d’ocupats que, almenys ocasionalment, treballaven des de la seva residència ascendia al 8,3%, prop de 1,4 milions de persones. No obstant això, el potencial de creixement d’aquest sistema és enorme, ja que – segons aquest informe- un 30,6% dels treballadors podrien treballar des del seu domicili, la qual cosa equival a més de 6 milions de persones.
Aquest potencial augment és especialment significatiu en les activitats financeres i d’assegurances, la informació i les comunicacions i les activitats immobiliàries, amb possibilitats de millora d’entre un 40% i un 50%. Per posar alguns exemples: en l’àrea financera només un 10% dels empleats teletreballa quan fins a un 61% podria fer-ho. En els mitjans de comunicació la xifra arribaria arribar al 67%, i educació es podrien aconseguir de la mateixa manera xifres del 60%.
El teletreball és freqüent entre als autònoms, pimes i ocupacions qualificades. En l’altre extrem estan els sectors de manufactures, l’Administració Pública, el transport i l’emmagatzematge, les activitats administratives i el comerç. Aquesta fórmula està més estesa entre els empleats amb contracte indefinit i qualificats, enfront dels temporals i els que requereixen menor formació.
El teletreball és el futur. Sigui a jornada completa -menys habitual- o a temps parcial -combinant-ho amb treball presencial en l’oficina-, és una fórmula que es va estenent. Entre 2013 i 2018, el 25% dels prop de 950.000 ocupacions creades va correspondre a teletreballadors.
D’una banda, ajuda el canvi de mentalitat respecte als vells negocis en la manera d’entendre el treball en si, així com les relacions entre empresa i empleat. D’un altre i, sobretot, el desenvolupament de la tecnologia, que cada vegada permet un ventall més ampli de possibilitats.
Avantatges i inconvenients del teletreball
La manca de comunicació amb els col·laboradors, la sensació de treballar en solitari i la dificultat per a desconnectar són alguns dels inconvenients del teletreball. Entre els avantatges, els seus defensors destaquen la flexibilitat per a distribuir la jornada laboral i fer tasques en diferents llocs i el no haver de perdre el temps en desplaçaments. En pròxims articles analitzarem els pros i contres d’aquesta manera de treballar.
La fórmula ideal seria, segurament, una combinació de tots dos, l’única cosa que ens falta és canviar la mentalitat. Ara ho hem provat i veiem que és possible i que té els seus avantatges en molts casos, però quan tornem a la “normalitat”, continuaran les empreses afavorint el treball a distància o tornaran als vells costums?
Font: Informe Banco de España “El Teletrabajo en España” publicado 12-05-2020