Single Blog

Els robots “intel·ligents” culpables de la pobresa futura?

02/07/2019, Written by 0 comment

Escrit per Mª Teresa Pascual Ogueta el 2017.01.17 a les 22:18:58
(Enginyera de Telecomunicació i escriptora)

Està calant la idea que ordinadors, cada vegada més intel·ligents, deixaran sense mitjans de vida a una gran massa de la població. Hi ha moltes mirades davant el progrés però, és probable que ningú enyori el temps en què les màquines segadores no existien i milers de persones guanyaven salaris mísers en un treball esgotador. Queden moltes tasques fatigoses i mal pagades a l’espera d’eines que alliberin les persones que les fan.

No és culpa de la tecnologia l’altíssim nivell d’atur a Espanya. Hi ha diverses raons, però algunes són molt clares. D’una banda, han desaparegut aquí treballs que ara el fan el mateix nombre de persones en països on la legislació laboral és menys rigorosa. D’altra banda, és important ressaltar que també desapareixen llocs de treball perquè fa temps que les empreses van posar a treballar als seus clients.

Gairebé no hi ha empleats per pagar les autopistes, ni l’aparcament, ni per a tirar gasolina; també hi ha menys treballadors en els supermercats. Quan les grans superfícies posen ara sistemes per l’auto-pagament, estan formant als clients perquè, quan siguin hàbils en aquesta tasca, eliminar el lloc de caixera / o. Però el client no rep remuneració per la realització d’aquests treballs. Tampoc els bancs retribueixen als seus clients que fan el que abans feien els seus empleats (transferències, compra i venda d’accions, … Les empreses parteixen de la premissa que el client farà una part de la tasca i que adquirirà i mantindrà en bon ús l’eina que necessita per fer-la (PC, mòbil, tauleta, …).

El cas de les gasolineres és molt obvi. Ara una persona per torn atén una estació de diversos sortidors i la botiga associada. Tres persones per mantenir operatiu el negoci 24h. I no, no ha estat la tecnologia. El client ha de posar-se els guants i fer el que abans feia una persona a peu de sortidor.

La idea d’prescindir dels treballadors assalariats és una fantasia que sobrevola des de fa molt temps pels departaments de recursos humans. La subcontractació, per exemple, no és sinó una manera de traslladar “el problema del personal” a una altra empresa.

A vegades s’oblida que els inversors no inverteixen en les empreses per generar llocs de treball, sinó per obtenir un benefici econòmic. Tampoc els clients semblen ser conscients que el seu poder de decisió en la manera d’adquirir béns i serveis és determinant per canviar el rumb del futur que ens volen oferir.

És cert que els ordinadors faran cada vegada tasques més complexes i substituiran les persones que les fan ara, però també es necessitaran professionals que estiguin molt ben formats perquè els dissenyin, construeixin, mantinguin, millorin i supervisin.

També perquè hi haurà eines cada vegada més intel·ligents, es podran fer coses i abordar problemes que ara ni tan sols s’intenten.

La pobresa no és una derivada del progrés tecnològic, sinó una conseqüència de l’afany d’uns pocs de gaudir en exclusivitat dels avenços científics.

Tot i la “intel·ligència” de la qual aparentment se’ls dota les màquines, aquestes no són responsables de la desigualtat en el repartiment de la riquesa que són capaços de generar.

Mª Teresa Pascual Ogueta
Gener de 2017

Llegir més