L’educació virtual està confrontant problemes de qualitat per la falta de planificació i control d’indicadors claus com ara la planta docent contractada i les estratègies instrumentades en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El present article té com a propòsits: primer, explorar el potencial de les bones pràctiques docents en l’educació virtual; i, segon, mesurar el grau d’adopció d’aquestes bones pràctiques per part dels participants en el curt, mitjà i llarg termini. Es va treballar un estudi de cas específic amb onze candidats a Màster en Docència Superior de la Universitat Tecnològica Oteima a la República de Panamà i els resultats demostren que el 72% dels participants adoptarien l’estratègia en el llarg termini (en dues o més anys) , mentre que una mitjana del 50% dels equips de treball adoptarien l’estratègia en el llarg termini. Per tant, hi ha disposició en els segments individual i grupal d’adoptar aquest tipus d’estratègies en la planificació i disseny de cursos virtuals, el que podria significar una aportació futur a la qualitat de la modalitat virtual. No obstant això, per tractar-se d’un estudi de cas específic amb una mostra limitada de n = 11, no es pretén generalitzar les conclusions pel que és necessari ampliar la mostra en altres investigacions i recollir més dades.
